Índex de l'efecte sobre la pell
de la radiació solar ultraviolada

Pràcticament la meitat de la RS és radiació infraroja, mentre que aproximadament un 45% és visible i la resta, només un 5%, ultraviolada (UV). Malgrat el petit percentatge d'UV, molt variable segons l'època de l'any i condicions de transparència de l'aire, aquesta porció és responsable dels principals efectes adversos de la RS. Per això, llevat del cas d'algunes malalties de la pell, en l'exposició a la radiació solar només es té en compte la porció de radiació ultraviolada solar.

L'UV és la radiació corresponent a longituds d'ona inferiors als 400 nm, i normalment s'anomena UVA a la radiació entre 400 i 320 nm, UVB a la corresponent entre 320 i 280 nm i UVC a la corresponent a longituds d'ona inferiors (fins als 200 nm). Aquesta classificació es basa en els efectes de la radiació solar sobre els humans. Mentre l'UVA té predominantment efectes de bronzejat de la pell, l'UVB produeix efectes eritemàtics (de cremada) i es manifesta unes hores més tard de l'exposició. Ara bé, cal remarcar la forta dependència d'aquests efectes amb la longitud d'ona, de manera que una mateixa unitat energètica de radiació (1 W/m², per exemple) a 300 nm té un efecte eritemàtic més de 1000 vegades superior al corresponent a 350 nm.

Per tot això es defineix una magnitud que expressa els efectes biològics de la radiació i que anomenem irradiància eritemàtica, Eer: expressa el valor de la intensitat que hauria de tenir una radiació de 300 nm per a produir els mateixos efectes que la radiació solar.

Malauradament, hi ha pocs observatoris on es mesuri la radiació UV solar, i encara molts menys on es mesuri la seva distribució espectral. Per això resulta difícil saber el valor de la Eer, o sia, les dosis UV que es reben en l'exposició solar. També, pel mateix motiu, encara és difícil establir amb caràcter general si la radiació UV està augmentant en general com a conseqüència de la disminució d'ozó estratosfèric, degut a que d'altres factors atmosfèrics influeixen sobre la transmissió d'aquesta radiació fins arribar a la superfície terrestre.

Índex d'UV

Aquest índex, que podem simbolitzar com Iuv, adopta una escala de 0 a 16, la qual resulta de dividir la irradiància eritemàtica (en W/m²) pel valor de 0,025 W/m². Com es pot comprovar, el màxim valor de l'índex correspon a Eer = 0,4 W/m².

L'índex canadenc s'expressa en una escala de quatre intervals:

Dels diversos estudis publicats sobre el tema, i també dels portats a terme pel nostre grup, podem establir valors orientatius de les dosis d'UV solar que ens arriben. Amb les dades d'irradiància solar total d'un observatori convencional, és possible estimar l'índex canadenc:

La taula anterior constitueix la base per a calcular l'índex canadenc a partir de les dades de l'estació meteorològica instal·lada al Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.